CRITERIS DE CONVERGÈNCIA

Fins ací hem vist alguns aspectes de la UE. Avui tractarem els criteris que han de complir els països que volen entrar en la UEM. (Unió Econòmica i Monetària)

Els estats que desitgen adoptar l'euro com a moneda han de:

•      Aconseguir una certa convergència econòmica que es pondera atenent al compliment dels criteris establerts en el Tractat de Maastricht.

•      Fer convergir la legislació nacional i la normativa per la qual es regeixen els seus bancs centrals i els assumptes monetaris.

•      Comptar amb l'aprovació dels caps d'Estat o de Govern, a partir d'una proposta de la Comissió Europea.

Els criteris de convergència establerts en el Tractat de Maastricht són:

•     L'estabilitat de preus:

    Els Estats membres hauran de tenir una taxa d'inflació, observada durant un període d'un any abans de l'examen, que no excedisca en més d'un 1,5% la dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus.

    La inflació es mesurarà utilitzant l'Índex de Preus de Consum (IPC) sobre una base comparable, tenint en compte les diferències en les definicions nacionals.

•     Les finances públiques:

    La posició financera de les administracions públiques ha de ser sostenible, sense un "dèficit públic excessiu", el que vol dir que:
        La proporció entre el dèficit públic previst o real i el producte interior brut (PIB) no sobrepasse el 3%, llevat que la proporció haja descendit substancial i continuadament i arribat a un nivell que s'aproxime al valor de referència o que el valor de referència se sobrepasse només excepcional i temporalment, i la proporció es mantinga propera al valor de referència.
        La proporció entre el deute públic i el PIB no sobrepasse el 60%, llevat que la proporció disminuisca prou i s'aproxime a un ritme satisfactori al valor de referència.

• L'estabilitat del tipus de canvi:

Els Estats membres han d'haver observat, sense tensions greus i almenys durant els dos anys anteriors a l'examen, els marges normals de fluctuació disposats pel Mecanisme de Canvis del Sistema Monetari Europeu (SME). En particular, no han d'haver  devaluat, durant aquest període, per iniciativa pròpia, el tipus central bilateral de la seva moneda respecte de la de cap altre Estat membre.

• Els tipus d'interès a llarg termini:

Observats durant un període d'un any abans de l'examen, el tipus mitjà d'interès nominal a llarg termini no ha d'excedir en més d'un 2% el dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus.

Els tipus d'interès es mesuraran amb referència als bons de l'Estat a llarg termini o altres valors comparables, tenint en compte les diferències en les definicions nacionals.

• Altres factors:

A més, es prendran en consideració els resultats de la integració dels mercats, la situació i l'evolució de les balances de pagaments per compte corrent i un estudi de l'evolució dels costos laborals unitaris i d'altres índexs de preus.

I per què aquests criteris de convergència?
Doncs perquè sense ells cada país tindria una situació econòmica molt diferent a la de la majoria dels estats membres i això afectaria negativament l'aplicació d'una política monetària comuna.