LA INFLACIÓ

L'últim punt a tractar és definir què és la inflació, quins són els seus efectes i quins tipus d'inflació existeixen.
Podem definir inflació com el creixement continu i generalitzat dels preus dels béns i serveis existents en una economia mesurats a través de l'evolució d'un índex de preus.
Normalment fem servir l'IPC (índex de preus de consum) per calcular la inflació.

Segons la seva intensitat es diferencien cinc tipus d'inflació:

• Inflació moderada

• Inflació galopant

• Hiperinflació

• Estagflació

• Deflació

A la inflació moderada els preus pugen lentament, per sota del 10% anual. Com els preus són relativament estables els individus confien que el valor dels seus diners i, per tant el seu poder adquisitiu, no es veurà molt afectat.
La inflació galopant tracta de taxes anuals de creixement entre el 10% i el 1000%. En aquesta situació els individus intenten acaparar béns i desfer-se dels diners que perden valor ràpidament.
La hiperinflació consisteix que les taxes d'inflació anuals superen el 1000%. Es perd el control sobre els preus i els diners gairebé no tenen valor, substituint-se per una altra divisa més forta.
La estagflació és la combinació d'inflació amb recessió. Coexisteix una inflació sostinguda amb alts nivells d'atur.
La deflació és la caiguda generalitzada del nivell d'inflació provocada per una falta de demanda. Els individus no consumeixen perquè creuen que els preus baixaran més i s'esperen a comprar més barat.
 
En definitiva una inflació no controlada pot tenir efectes molt negatius en l'economia, desincentivant les futures inversions i sobretot suposant una pèrdua de poder adquisitiu per als ciutadans que poden comprar menys coses amb els mateixos diners.
Fins a la propera sessió!.

 

POLÍTICA MONETÀRIA RESTRICITIVA

Ens quedava veure per acabar aquesta unitat, la política monetària restrictiva.
Aquesta política té com a objectiu últim reduir la inflació.
El BCE redueix la quantitat dels diners en efectiu a través de facilitats permanents de dipòsit, operacions de mercat obert d'absorció de liquidesa i augment del coeficient de reserves.
En reduir l'oferta monetària o quantitat dels diners en circulació, el seu preu puja, és a dir, els diners son més cars. Per tant puja el tipus d'interès provocant un efecte invers en la inversió i en el consum, que decreixen, ja que és més car endeutar-se per les empreses i els consumidors tenen més incentius a estalviar en lloc de consumir, ja que obtenen rendiments superiors estalviant.
Tot això provoca un descens de la demanda agregada, de la producció, de la renda, de l'ocupació i dels preus (inflació).
Una vegada controlada la inflació el BCE ha de prendre mesures per tornar a incentivar el creixement econòmic.

Bé doncs ja quasi estem acabant.
Hem estudiat que és la UE, els seus principals institucions, els criteris de convergència, què és el BCE i com actua en matèria de política monetària i quins instruments utilitza.
Només faltaria veure la inflació, però abans vull plantejar-vos una reflexió perquè conegueu que qualsevol política aplicada pot perjudicar uns i afavorir als altres.
Ho veurem amb un exemple de pujada dels tipus d'interès per part del BCE.
En principi perjudicaria als titulars de préstecs hipotecaris i de consum, ja que haurien de pagar més interessos i a les empreses tampoc els afavoreix, ja que el seu finançament també és més car.
No obstant això una pujada de tipus d'interès controlaria la inflació, reduint-la i afavoriria als estalviadors que veurien amb bons ulls un major rendiment dels seus estalvis.
Us deixe una taula on podeu veure l'evolució del tipus d'interès del BCE. Penseu quina política monetària està aplicant actualment el BCE.
Fins prompte!

 

 

POLÍTICA MONETÀRIA EXPANSIVA

Ara és el moment de veure quins tipus de política monetària existeixen.

Com ja sabem l'objectiu últim del BCE és mantenir l'estabilitat de preus, és a dir, controlar la inflació.
A més d'aquest objectiu, els bancs centrals poden tenir l'objectiu d'aconseguir el creixement del nivell de producció o de l'ocupació.
 

Depenent de quin siga el seu objectiu, faran servir un tipus de política monetària o una altra.
Tenim, per tant, dos tipus de política monetària: la política monetària expansiva i la restrictiva.

La política monetària expansiva consisteix a augmentar la quantitat dels diners en circulació i té com a objectiu fomentar el creixement econòmic i la creació d'ocupació.
Incrementa els diners en circulació amb facilitats permanents de crèdit, és a dir, dóna més diners als bancs perquè puguen prestar, realitza operacions de mercat obert d'injecció de liquidesa i redueix el coeficient de reserves que han de tenir els bancs.
Aquest moviment de l'oferta monetària provoca un descens del tipus d'interès o preu dels diners. Això s'explica perquè a l'haver més diners, el seu preu és més barat. És el mateix que si augmenta l'oferta de pomes, el seu preu baixa, doncs amb els diners passa el mateix.
Aquest descens dels tipus d'interès afavoreix a les empreses que poden demanar préstecs més barats, amb el que s'està fomentant que les empreses invertisquen. Però per als consumidors també és un incentiu a consumir, ja que els diners que tenen estalviat al banc no dóna prou  rendiment.
Per tant, augmenta la inversió, augmenta el consum i això provoca un increment de la demanda agregada, creixent la producció, l'ocupació i la renda.
Aquest increment de la demanda agregada provocarà un augment dels preus (inflació), de manera que el BCE haurà de controlar-la si augmenta massa i aplicar mesures correctives.

En la propera sessió veurem just el contrari, és a dir, com s'implementa una política monetària restrictiva i quins són els seus efectes.

 

ELS INSTRUMENTS MONETARIS

Bon día a tots!.

Hi ha tres instruments monetaris que utilitza el BCE:

• Les facilitats permanents.

• Les operacions de mercat obert.

• Els coeficients de reserva.

En primer lloc les facilitats permanents tenen per objecte proporcionar i absorbir liquidesa a un dia, assenyalar l'orientació general de la política monetària i controlar els tipus d'interès del mercat a un dia.
 

Hi ha dos tipus de facilitats permanents: les de crèdit i les de dipòsit.
La facilitat marginal de crèdit permet a les entitats financeres obtenir crèdit a un dia. Aquest seria un cas de política monetària expansiva, en què augmenta els diners en circulació.
La facilitat de dipòsit permet a les entitats constituir dipòsits a un dia. Aquest seria un exemple de política monetària restrictiva, ja que disminueix els diners en circulació.

En segon lloc, utilitza les operacions de mercat obert que també serveixen per controlar els tipus d'interès, gestionar la situació de liquiditat del mercat i senyalitzar l'orientació de la política monetària.
Es realitzen mitjançant procediments de subhasta estàndard, ràpides o procediments bilaterals.
Hi ha diversos tipus d'operacions de mercat obert: operacions temporals, simples, emissió de certificats de deute del BCE, swaps de divises i captació de dipòsits a termini fix.

En tercer lloc tenim el coeficient de reserves que consisteix en l'obligació de mantenir unes reserves determinades per part de les entitats financeres de la zona euro. El manteniment de les reserves es porta a terme en comptes del BCN.
Si augmenta el coeficient de reserves, estem drenant liquidesa del sistema, és a dir, s'està aplicant una política monetària restrictiva.
No obstant això si disminueix el coeficient de reserves, passa el contrari, és a dir, la política monetària és expansiva, de manera que s'està injectant liquidesa al sistema.

 

LA POLÍTICA MONETÀRIA

Hola!.

Seguim avançant en la comprensió del funcionament del BCE. Avui anem a definir la política monetària. Sabrem respondre el que és i també el que coneixem habitualment com a preu dels diners.
Entre aquesta sessió i la següent estudiarem com pot implementar el BCE aquesta política monetària, és a dir, com la durà a terme.
És molt fàcil, el BCE farà servir uns instruments monetaris per injectar o drenar liquidesa al sistema financer.
Finalment reflexionarem si és bo o no pujar els tipus d'interès.

 La política monetària és el conjunt de mesures que les autoritats econòmiques utilitzen per controlar els canvis en la quantitat dels diners o en el preu dels diners, també anomenat tipus d'interès, per tal d'aconseguir determinats objectius macroeconòmics.
El preu dels diners o tipus d'interès és el cost dels diners en els mercats financers.
L'objectiu últim de la política monetària del BCE és l'estabilitat de preus, però això no vol dir que tots els bancs centrals tinguen el mateix objectiu. Per exemple, la Reserva Federal que és el Banc Central dels Estats Units, té com a objectiu últim el creixement econòmic.

Com pot el BCE aconseguir l'estabilitat de preus?. 

Doncs pot fer-ho mitjançant la quantitat dels diners que hi ha en circulació en el sistema financer i el tipus d'interés.
I farà servir per a això uns instruments financers: les facilitats permanents, les operacions de mercat obert i els coeficients de reserva, que veurem en la següent sessió.
Fins prompte!.

Banc Central Europeu

 

 

EL BANC CENTRAL EUROPEU

Bon día a tots!

És molt freqüent culpar el Govern de tots els problemes dels ciutadans.
És comú pensar que quan pugen els preus, augmenta l'atur o baixen els tipus d'interès, és responsabilitat de la política econòmica del Govern, però des que formem part de la Unió Europea, moltes d'aquestes decisions les pren el Banc Central Europeu.

Totes les nostres institucions estan lligades a la Unió Europea i a la resta de països que la integren.

Ací us deixe un vídeo que explica molt senzillament la funció del BCE.

Espere que us haja agradat. Segur que us serveix per entendre millor el que explicarem a continuació.

Les institucions de la UE que regulen la política monetària són l'Eurosistema i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).

L'autoritat monetària en els països que formen la UEM és el SEBC, integrat pel Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals nacionals (BCN) de tots els països membres de la Unió Europea.
L'Eurosistema està format pel BCE i els BCN dels estats membres que han adoptat l'euro com a moneda comuna.

L'objectiu fonamental de l'Eurosistema és mantenir l'estabilitat dels preus i les seves funcions bàsiques són:

• Definir i executar la política monetària de la zona euro.

• Realitzar operacions de canvi de divises i gestionar les reserves oficials de moneda estrangera dels països de la zona euro.

• Emetre bitllets de banc de la zona euro.

• Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.

Els objectius estratègics de l'Eurosistema són:

• Exercir l'autoritat en assumptes monetaris i financers.

• Mantenir l'estabilitat financera i facilitar la integració financera europea.

• Assumir l'obligació de retre comptes i obtenir la credibilitat i confiança dels ciutadans euopeos.